Sóc d'aquells que espera a incorporar una nova tecnologia fins que d'altres l'han explorat i m'han convençut que pot ser útil. I m'hi resisteixo fins que trobo com pot encaixar dins les meves necessitats. Això és el que m'ha passat amb el podcàsting (sí, amb accent). Dos factors han fet que m'animi a esdevenir oïdor de podcasts: Un de pràctic: des de gener tinc un Mac i un iPod i la gestió de les suscripcions a podcasts és tan senzilla que ja escolto més productes periodístics que música. Un altre de circumstancial: des de l'abril que hem decidit que tornarem a Catalunya al desembre, i vaig pensar que calia que em posés al dia de com evolucionen les coses allà, l'actualitat.
Sóc usuari habitual dels RSS i el de Vilaweb és el que em connecta diàriament amb les últimes notícies de casa. Però aquí tinc la rutina d'escoltar la ràdio pública americana cada matí i vaig pensar que podria fer el mateix amb Catalunya Ràdio gràcies als podcasts. Vaig mirar què hi havia en català al menú de podcasts gratuïts de la iTunes Store i no em va costar triar la meva dosi diària i setmanal de productes de la terra:
- Per notícies generals, Catalunya Matí, amb la Rita Marzoa, el resum de 3 minuts de La Nit al Dia (punyeta, la Mònica Terribas -el meu amor platònic professional- va deixar de ser la conductora el dia després que l'afegís... Però no tinc res contra l'Albert Closas i seguiré la seva evolució), i el vídeo diari de Vilaweb TV.
- Per informació tecnològica, l'Internauta del Vicent Partal (m'agradaria que resumís l'actualitat digital de la setmana més enllà del tema principal del programa, per ser encara més útil) i Mossega la Poma, sobre els ordinadors d'Apple, liderat per Tomàs Manzanares. I també m'he suscrit al podcast del Toni Sellas, esperant que el reprengui ben aviat!
La meva rutina matinal és ara la següent: quan em desperto, desperto l'ordinador, actualitzo els podcasts a
iTunes mentre poso el té a escalfar, i quan han baixat, sincronitzo l'iPod. Així, mentre esmorzo o de camí a la feina puc escoltar els programes del dia o mirar algun dels vídeos curts. Entenc que a Windows això funciona igual. En el cas de Linux, el programa
Rhythmbox (instal·lat per defecte amb Gnome, normalment) permet importar podcasts copiant i enganxant la URL de l'arxiu XML del podcast (iTunes també permet fer això quan el podcast no està a l'iTunes Store) per tal de rebre actualitzacions automàtiques, però no pot sincronitzar-se amb iPod o reproductors portàtils similars. Hi ha usuaris que recomanen
Amarok, basat en KDE (l'alternativa de sistema d'escriptori a Gnome en Linux), o
Yamipod, però no els he pogut provar, perquè encara m'estic barallant per polir l'ús d'Ubuntu al meu Mac...
Quan TVC va iniciar el
TV3minuts no veia clar la utilitat. Però haig d'admetre que m'han enganxat: 3 minuts és la mida adequada per fer-te una idea si el programa, en el meu cas La Nit al Dia, té alguna entrevista interessant que valgui la pena recuperar més tard a l'ordinador des del
3alaCarta. En un món en què el nostre temps és preciós i els lectors RSS de vegades ens saturen per la quantitat de titulars que acumulen, els podcasts i videopodcasts són una eina molt útil per aprofitar el temps mort a l'autobús o caminant: en comptes del diari gratuït, que té un 90% de continguts que sovint no ens interessen, podem estar escoltant o mirant la feina dels periodistes o ciutadans que produeixen continguts que són rellevants per nosaltres. Un filtre del que volem saber, en el format més còmode.
Sóc d'aquells que espera a incorporar una nova tecnologia fins que d'altres l'han explorat i m'han convençut que pot ser útil. I m'hi resisteixo fins que trobo com pot encaixar dins les meves necessitats. Això és el que m'ha passat amb el podcàsting (sí, amb accent). Dos factors han fet que m'animi a esdevenir oïdor de podcasts: Un de pràctic: des de gener tinc un Mac i un iPod i la gestió de les suscripcions a podcasts és tan senzilla que ja escolto més productes periodístics que música. Un altre de circumstancial: des de l'abril que hem decidit que tornarem a Catalunya al desembre, i vaig pensar que calia que em posés al dia de com evolucionen les coses allà, l'actualitat.
