Utopia: de Thomas More a Negroponte
Aquests dies d'estiu els passo tancat a la biblioteca de la Universitat de Georgia, mirant d'acabar la meva tesi. No estic boig: per una banda és un treball que ja fa temps que miro d'enllestir i per una altra aquí al sud dels Estats Units la xafogor que hi ha al carrer convida amablement a quedar-se a recer de l'aire condicionat dels edificis públics.
Una tarda de divendres és el moment ideal per fer una petita disgressió en les meves introspeccions bibliogràfiques (estic recuperant referències aprofitant el magnífic fons d'aquesta universitat) i retrobar l'origen de moltes coses, entre elles el títol d'aquest bloc i bona part de la base de la meva recerca sobre periodisme digital.
El mot utopia va ser un neologisme inventat pel polític i filosof anglès Thomas More per batejar una misteriosa illa amb una societat harmoniosa i feliç basada en la propietat col·lectiva i un gran control social. Qui s'encarrega d'explicar-nos les virtuts d'Utopia en contrast amb els desequilibris de la societat europea és un viatger que dialoga amb More en les pàgines del petit llibre en llatí que l'anglès va publicar el 1516. More es distancia de l'optimisme del seu interlocutor i es mostra escèptic sobre les virtuts del model social d'Utopia. I va més enllà, apuntant que a Europa les idees d'Utopia podran esdevenir desitjos, però difícilment realitat.
More és calculadament ambigu en les seves pàgines i juga constantment amb nosaltres. Utopia prové del grec ou topos, "enlloc", però també és proper a eu topos, "lloc feliç". Amb aquests jocs de paraules More senta les bases del que significa avui utopia: un ideal de perfecció inabastable.
Com les utopies digitals. Totes les promeses d'una democràcia participativa, d'un món més just, d'un periodisme més proper, transparent i compromés. Pot haver excepcions, anècdotes, però la inèrcia del sistema és molt gran i Internet avui està reproduint els fluxes de comunicació i poder que ja existien fora de la xarxa. Potser les alternatives es poden organitzar millor, tenen eines més poderoses que abans, però la lògica capitalista també està aprenent a utilitzar-les en benefici propi.
En qualsevol cas, si alguna cosa m'ha confirmat More és la necessitat de la utopia. Sense utopies no podem evolucionar, necessitem uns objectius. Però també cal tocar de peus a terra i entendre les limitacions del context. És a partir d'aquest coneixement que podrem treballar per fer realitat les utopies.
En el periodisme digital, les utopies dels anys 90 (moltes encara viuen: hipertext, interactivitat, usuaris/productors, multimèdia, multiplataforma...) van topar amb la lògica de treball del periodisme de massa. La identitat professional del periodista està construida sobre bases que es contradiuen amb les utopies i pesa més la tradició que la innovació quan la tecnologia que s'adopta permet a la vegada seguir fent el que feies o canviar-ho. Internet és tan flexible que era un esforç innecessari canviar el periodisme. D'altra banda, la lògica empresarial que hi ha darrera de qualsevol publicació també pressiona: si no hi ha beneficis, no hi ha lloc per explorar el nou mitjà.
Per això vaig voler investigar com treballen els periodistes digitals en les redaccions, conviure amb ells. Volia conéixer com entenen Internet com a mitjà de comunicació i com han construit la seva manera de fer notícies. Ells i elles creuen en les utopies i saben les limitacions que tenen per assolir-les. Falta ordenar les idees per guanyar capacitat de decisió, amb tots els elements sobre la taula. Aquesta és l'aportació que vull fer. No hem de renunciar a les utopies. Hem d'entendre que en cada context les condicions per fer-les realitat són diferents. I que potser cadascú necessita construir-se les seves pròpies utopies. Negroponte no sabia el que jo necessito. Evidentment ell sempre negarà que estigués parlant d'utopies...
