ElPaís.com o com recuperar el lideratge

A Austin vaig trobar el meu vell amic Ismael Nafría, amb qui vaig coincidir a Lavínia fa ja sis anys, i que ara és subdirector de continguts a Prisacom. En la seva ponència va donar dades molt detallades que permeten explicar perquè la divisió digital de Prisa ha tingut per primera vegada beneficis el 2006. ElPaís.es ha passat en un any i mig de 1'3 milions d'usuaris únics mensuals a 7 milions. Evidentment el canvi principal ha estat obrir novament l'accés a la major part dels continguts. El canvi al domini .com ha estat un petit detall en el conjunt de l'estratègia per recuperar el liderat del mercat espanyol d'informació digital. Segons l'OJD ElMundo.es segueix sent el primer, amb 9 milions d'usuaris mensuals, i caldrà veure a mig termini si el fet que Pedro J recuperés el control de l'edició digital li passa o no factura.

A Prisacom tenen ja més de 100 persones treballant en els continguts dels webs del grup (comptant només a periodistes i infografistes), amb un equip de 6 persones fent vídeo i 12 gestionant els continguts produïts per l'audiència (1.500 comentaris diaris a les notícies, 500 preguntes en les entrevistes col.lectives...). Nafría calcula que un 10% dels lectors d'ElPaís.com són actius, però assegura que la feina de filtrar les seves aportacions és ingent. Pel que fa als vídeos, publiquen uns 40 diàriament (d'agències, CNN+, Cuatro i alguns de producció pròpia), amb un èxit instantani: al febrer el conjunt de vídeos es van veure fins a 6 milions de vegades.

Aquestes xifres deixen en evidència la petitesa del mercat digital català, on Vilaweb arriba només als 300.000 usuaris únics mensuals. Com ja vam discutir en el seu moment en l'infructuós procès de creació d'una associació catalana de mitjans digitals, el mercat català té una situació completament diferent que l'espanyol i les prioritats són diferents. Tot i això, cal dir que els webs informatius catalans han recuperat l'esperit innovador al 2005-2006, després d'anys molts durs.

Idees fresques a Austin, Texas

Aquest cap de setmana passat he estat a l'International Symposium on Online Journalism que
s'organitza des de fa vuit anys a Austin, Texas. Una oportunitat immillorable per comparar les tendències nord-americanes i les europees. I la conclusió després de sentir a la gent del NYTimes al costat dels de LeMonde.fr és que a Europa (alguns) som més autocrítics i relativitzem més els ideals.

Aquí als Estats Units segueixen parlant de la convergència de les redaccions de diaris, televisions i webs com l'únic futur possible i el periodisme ciutadà és la última moda. No vull dir que no estigui bé explorar-ho, però sempre que es sigui conscient de cap a on es camina.

Ismael Nafría, de Prisacom, va deixar ben clar que la convergència no és una prioritat pel seu grup. La vessant digital funciona de manera autònoma, amb ja més de 200 persones en plantilla, i equips que gestionen cada una de les 8 webs del grup i un nucli comú que gestiona la participació i la producció multimèdia. "Evidentment col.laborem amb els mitjans tradicionals, però la integració completa seria perjudicial per als webs", va argumentar en la seva presentació. Jean-François Fogel, de Le Monde Interactif va reblar el clau dient que encara "no és el moment de tancar el laboratori de la web", queda molt per madurar com per tornar a posar els webs en mans dels mitjans tradicionals.

Crec que aquests arguments són molt sòlids. Els hauran de tenir molt presents les iniciatives convergents que exploren o estudien 20 Minutos, La Vanguardia i fins i tot CCRTV. Convergir no és fàcil, i no necessàriament és la millor estratègia per fer productes de qualitat. De moment, a Espanya, els mitjans són força prudents a l'hora d'explorar la integració de redaccions i de fet es dóna principalment en mitjans petits, on la necessitat pot ser l'impulsora més que no pas l'ànim d'experimentar. És una de les conclusions provisionals de la ponència (PDF) que vaig presentar a Austin, basada en el treball d'un equip de 25 investigadors de tot l'Estat.

Alfred Hermida, de la University of British Columbia (Canadà), va explicar com els mitjans digitals britànics estan seguint la moda de posar blogs als seus webs sense saber ben bé perquè (PDF). D'altres exemples citats en un magnífic estudi de Jan Schaffer demostren que sí que hi ha aspectes positius de la participació activa de l'audiència, però només si busques altres objectius que els econòmics (generar comunitat, reforçar la relació periodistes-públic).