Balanç de la 2a Setmana de Mitjans Digitals

Foto: Hectormilla.com

La setmana passada a Vilanova i la Geltrú vam poder compartir idees molt valuoses en la Fira de Mitjans Digitals i el Seminari de Periodisme Digital. El volum i la qualitat de les anàlisis, propostes i iniciatives presentades va fer curts els dos dies i mig que vam dedicar a parlar de la situació del sector.

El GPD ha fet resums de moltes de les ponències. Si no vau poder ser-hi en directe, val la pena que feu un cop d'ull a les encertades anàlisis desmitificant el fenomen weblog, primícies sobre el calendari de la TDT i els plans de la CCRTV en la convergència TV-Internet (TDT, TVIP, DVB-H per mòbils), recomanacions sobre com valorar la rendibilitat d'un projecte digital, exemples de producció participativa de continguts, invitacions a què els mitjans digitals es coordinin per accedir a la publicitat de les grans centrals i per definir com auditar les seves audiències i com haurien de ser les subvencions públiques.

Els que vau participar en els diferents esdeveniments de la Setmana estareu d'acord amb mi que ha estat una experiència útil. M'he quedat amb ganes de repetir-la l'any vinent! Vaig compartir tapes i birres després de la festa de la Nit Podcast amb el Toni Dalmau, que fins ara només havia llegit al Diari de l'Absurd (genial evolució de l'Absurd Diari) i a la llista del GPD, o el Miquel Boix, de DiariParlem.com, que va venir des de València i ens va explicar les ganes que tenen allà de compartir iniciatives amb els mitjans digitals catalans.

Queda molt per fer en el nostre sector i a la Setmana vam posar moltes d'aquests reptes sobre la taula. Ara toca treballar-hi!

Què hauria de ser l'Associació Catalana de Mitjans Digitals?

Permeteu-me que des de la meva posició d'observador del sector dels mitjans digitals exposi perquè crec que necessitem una Associació Catalana de Mitjans Digitals i com hauria de ser. És la meva opinió personal després de sentir molts punts de vista, una aportació per al debat. Evidentment no depén de mi decidir com i quan existirà l'associació.

Parteixo de la constatació que existeix un espai català d'informació periodística a internet, amb mitjans que publiquen en català per a un públic que vol estar informat en català des d'allà on sigui, a Catalunya o a Austràlia. Produir informació de manera professional i amb voluntat de tenir una empresa rendible és objectivament més difícil en aquest mercat de la internet catalana que en el mercat de la internet en castellà: el nombre d'usuaris catalans és més petit i a més bilingüe i per tant poden optar per mitjans espanyols si l'oferta en català no satisfà les seves necessitats. Pels mitjans en català, a més, és molt més difícil entrar en el gruix del negoci publicitari -controlat per les centrals de compres des de Madrid-.

Per tant, de la mateixa manera que revistes comarcals en català o les revistes especialitzades en català es van associar fa molts anys per unir esforços i afrontar els seus problemes específics, els mitjans digitals en català tenen reptes per a la seva viabilitat econòmica que junts podran afrontar amb més força que separats. A Catalunya es produeixen mitjans en castellà, però el seu públic i les seves circumstàncies són completament diferents.

L'objectiu principal de l'associació hauria de ser enfortir el sector dels mitjans digitals en català. És això una posició política? Per mí sí que ho és i del tot legítima. Si les empreses periodístiques catalanes no publiquessin en català, ningú altre ho faria. Unir-se per ser més forts és una responsabilitat política, social i cultural més enllà dels objectius de facilitar la viabilitat econòmica que pugui tenir l'associació. Una empresa periodística té responsabilitats amb la societat per la qual treballa: per una banda, col·laborar en la reproducció (normalització potser encara en el cas català) de la cultura; per l'altra, produir informació de qualitat per ajudar els ciutadans a prendre decisions en la seva vida pública-política i privada.

Com aconseguir tot això? Fa unes setmanes ja vaig resumir una sèrie d'objectius concrets que l'associació podria tenir. La majoria d'aquests objectius poden ser compartits per empreses privades i públiques, per empreses petites i grans, per empreses purament digitals i per les empreses tradicionals que també volen tenir publicacions digitals rendibles. Alguns objectius poden ser molt específics d'una part d'aquests mitjans: els públics no poden rebre subvencions i són els privats els interessats en que la Generalitat defineixi els criteris més adequats per al sector. Però l'intercanvi de tecnologia i experiència, l'auditació de les audiències, la visibilitat dels mitjans en català, l'autorregulació de la qualitat de la producció informativa, la relació amb les universitats... Tot això són punts en comú dels quals tothom en pot sortir beneficiat.

Així ho veig. Seguiré amb molt d'interés el procés fundacional i espero que tinguem l'associació que els mitjans digitals catalans necessiten.

Utopia: de Thomas More a Negroponte

Aquests dies d'estiu els passo tancat a la biblioteca de la Universitat de Georgia, mirant d'acabar la meva tesi. No estic boig: per una banda és un treball que ja fa temps que miro d'enllestir i per una altra aquí al sud dels Estats Units la xafogor que hi ha al carrer convida amablement a quedar-se a recer de l'aire condicionat dels edificis públics.

Una tarda de divendres és el moment ideal per fer una petita disgressió en les meves introspeccions bibliogràfiques (estic recuperant referències aprofitant el magnífic fons d'aquesta universitat) i retrobar l'origen de moltes coses, entre elles el títol d'aquest bloc i bona part de la base de la meva recerca sobre periodisme digital.

El mot utopia va ser un neologisme inventat pel polític i filosof anglès Thomas More per batejar una misteriosa illa amb una societat harmoniosa i feliç basada en la propietat col·lectiva i un gran control social. Qui s'encarrega d'explicar-nos les virtuts d'Utopia en contrast amb els desequilibris de la societat europea és un viatger que dialoga amb More en les pàgines del petit llibre en llatí que l'anglès va publicar el 1516. More es distancia de l'optimisme del seu interlocutor i es mostra escèptic sobre les virtuts del model social d'Utopia. I va més enllà, apuntant que a Europa les idees d'Utopia podran esdevenir desitjos, però difícilment realitat.

More és calculadament ambigu en les seves pàgines i juga constantment amb nosaltres. Utopia prové del grec ou topos, "enlloc", però també és proper a eu topos, "lloc feliç". Amb aquests jocs de paraules More senta les bases del que significa avui utopia: un ideal de perfecció inabastable.

Com les utopies digitals. Totes les promeses d'una democràcia participativa, d'un món més just, d'un periodisme més proper, transparent i compromés. Pot haver excepcions, anècdotes, però la inèrcia del sistema és molt gran i Internet avui està reproduint els fluxes de comunicació i poder que ja existien fora de la xarxa. Potser les alternatives es poden organitzar millor, tenen eines més poderoses que abans, però la lògica capitalista també està aprenent a utilitzar-les en benefici propi.

En qualsevol cas, si alguna cosa m'ha confirmat More és la necessitat de la utopia. Sense utopies no podem evolucionar, necessitem uns objectius. Però també cal tocar de peus a terra i entendre les limitacions del context. És a partir d'aquest coneixement que podrem treballar per fer realitat les utopies.

En el periodisme digital, les utopies dels anys 90 (moltes encara viuen: hipertext, interactivitat, usuaris/productors, multimèdia, multiplataforma...) van topar amb la lògica de treball del periodisme de massa. La identitat professional del periodista està construida sobre bases que es contradiuen amb les utopies i pesa més la tradició que la innovació quan la tecnologia que s'adopta permet a la vegada seguir fent el que feies o canviar-ho. Internet és tan flexible que era un esforç innecessari canviar el periodisme. D'altra banda, la lògica empresarial que hi ha darrera de qualsevol publicació també pressiona: si no hi ha beneficis, no hi ha lloc per explorar el nou mitjà.

Per això vaig voler investigar com treballen els periodistes digitals en les redaccions, conviure amb ells. Volia conéixer com entenen Internet com a mitjà de comunicació i com han construit la seva manera de fer notícies. Ells i elles creuen en les utopies i saben les limitacions que tenen per assolir-les. Falta ordenar les idees per guanyar capacitat de decisió, amb tots els elements sobre la taula. Aquesta és l'aportació que vull fer. No hem de renunciar a les utopies. Hem d'entendre que en cada context les condicions per fer-les realitat són diferents. I que potser cadascú necessita construir-se les seves pròpies utopies. Negroponte no sabia el que jo necessito. Evidentment ell sempre negarà que estigués parlant d'utopies...

Cap a una Associació Catalana de Mitjans Digitals

Tot va començar en un debat a la llista de correu del Grup de Periodistes Digitals, i després de sopars i reunions més o menys formals, la idea a anat prenent forma. El 15 de setembre es farà l'assemblea constituent de l'Associació Catalana de Mitjans Digitals, a la qual estan convidades totes les empreses periodístiques que produeixin webs informatius (o productes digitals per mòbils i d'altres suports).

Aquests són els objectius de l'associació que van començar a perfilar-se en la última reunió, a la seu de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal.

• Ser una sola veu davant l'administració pública i d'altres col.lectius.
• Facilitar la sindicació de publicitat.
• Intercanviar coneixement i tecnologia i promoure projectes comuns per reduïr despeses de desenvolupament.
• Promoure i facilitar l'auditació de l'audiència dels mitjans digitals.
• Fomentar la visibilitat dels mitjans digitals, dins i fora de Catalunya.
• Promoure l'ús del català a Internet.
• Promoure la producció de continguts originals i de qualitat, i impulsar l'autorregulació del sector.
• Fomentar la formació especialitzada en periodisme digital.

El sector pot sortir molt reforçat amb aquesta iniciativa. A l'associació poden trobar-se sensibilitats molt diferents, des de les versions dels mitjans tradicionals als purament digitals, dels locals als grans grups, dels super-especialitzats als generalistes. Però tenen
en comú moltes necessitats que fan que encara el periodisme digital a Catalunya estigui en un període d'incertesa. Jo crec fermament que la unió farà la força.

Descobrint l'RSS: una nova forma de consumir notícies

Quan tens un bloc acabes descobrint l'RSS per la simple curiositat de clicar en el botonet taronja que hi ha a la columna de la dreta. I investigant una mica, te n'adones que aquest llenguatge et pot canviar la manera que navegues per internet, per sempre.

No entraré en explicacions tècniques (teniu una detallada introducció al bloc del Benjamí Villoslada), sinó en els descobriments que he anat fent:

- Existeixen programes per consultar de forma agrupada i ordenada titulars de blocs i webs de notícies amb RSS. Pots configurar l'actualització dels agregadors i la lectura és similar a la que faries en un programa de correu-e. Un agregador popular és FeedReader, per Windows, i el seu clònic Liferea, per Linux. Però no em va acabar de convèncer: un programa més a afegir a la llista de coses a fer quan arrenco l'ordinador!

- Al Firefox hi ha una extensió anomenada InfoRSS que et permet tenir una barra de titulars actualitzables a la part de baix del navegador (a la imatge el teniu en acció, mostrant aquesta nota). La configuració per defecte és desastrosa, però jugant-hi una mica pots tenir una bona col·lecció que et crida l'atenció quan hi ha novetats. Clicant sobre el titular vas al bloc o notícia. Si no us voleu complicar la vida, hi ha una opció més senzilla encara: clicar en el botó taronja de baix a la dreta per convertir l'RSS en un favorit del navegador, que s'actualitza dinàmicament.

- Una altra alternativa és el Thunderbird, que permet que el configuris com a lector d'RSS a més de correu-e. No ho he provat encara, però pot ser una bona solució integrada.

Això sí, perquè les solucions de Firefox funcionin fàcil i automàtiques a l'hora de subscriure's, cal que el vostre web o bloc tingui aquest codi dins de les etiquetes de <head>:

<link rel="alternate" type="application/rss+xml" title="TITOL_DEL_WEB" href="http://URL_DE_L'RSS.xml" />

Un cop t'has subscrit als blocs i les notícies que t'interessen... gairebé et pots oblidar de navegar. El que t'interessa vindrà a tu. Ara només falta que el nou buscador de notícies Huubs.com, creat des de Catalunya, acabi de polir els seus RSS: pots tenir titulars RSS filtrats per paraules clau de la cerca que vulguis. Així, encara que molts webs de notícies encara no tinguin RSS pots incorporar-los a la teva dieta d'informació personalitzada.

[Actualització 19/10/2007] Des que Google Reader, lector d'RSS basat en web, ofereix cerques en les teves subscripcions i una edició per mòbils molt còmoda de llegir, s'ha convertit en la meva opció preferida. L'avantatge dels lectors basats en web és que pots llegir les teves subscripcions des de qualsevol ordinador.

Vinton Cerf a la festa de Tinet

El pare d'Internet ha estat aquesta tarda a Tarragona celebrant el desè aniversari d'una de les xarxes ciutadanes més veteranes, impulsada en els últims anys per la Diputació a través d'OASI. L'aniversari ha estat l'excusa per presentar la nova versió del portal Tinet.org, que incorpora mapes interactius de la província i canals temàtics: noves tecnologies és un dels primers, amb notícies, informes i programari.

Cerf ha rigut encantat les gràcies de la Tecla, la nova mascota de Tinet, una T amb vida pròpia que s'ha passejat pel pati de la Diputació de Tarragona. Després ha defensat que Internet la fan les persones i no els cables. La traducció de les seves paraules ha anat a càrrec de Manel Sanromà, impulsor inicial d'Tinet (el veieu a la foto dempeus), que va ser el primer servei d'accés a Internet al Camp de Tarragona, molt abans que Telefónica s'ensumés que existia el ciberespai.

Vinton Cerf ja va estar a Tarragona l'any 2000, on va inaugurar el Carrer d'Internet...

Premsa escrita: buscant el model digital... encara

El País va aprofitar la presentació del suplement juvenil EP3 (en parlaré un altre dia) per obrir divendres gairebé tot el seu web, renunciant a la seva aposta per un model de pagament per continguts extrem. Era un canvi anunciat, però ara molts subscriptors se senten traïts: els 80 euros anuals que paguen els serviran per accedir, a més de a l'edició impresa, a serveis extra que semblen buscats per evitar les crítiques: CNN+ en directe, l'edició de pagament de leMonde.fr, les ràdios de Prisa en major qualitat, teletips d'EFE...

Tant la última hora com una àmplia selecció d'articles del diari de paper del dia ara són gratuïts. Era imprescindible per a El País donar aquest pas per recuperar posicions en la batalla per la publicitat després que l'aposta fa 2 anys i mig per la subscripció tingués una rebuda molt freda per part dels internautes.

Al nostre país, les empreses del periodisme imprés també segueixen sense trobar el model ideal. El Regió 7 va apostar fa uns mesos per tancar completament el web, amb una subcripció amb preus calcats del paper: 33 euros mensuals! Evidentment, no volen perdre vendes al quiosc i prefereixen fer fugir als seus lectors del web. La pregunta és per què tenen web, llavors.

El Diari de Tarragona va treure del web la major part dels continguts del paper a finals del 2004, a l'espera d'una versió de pagament que mai no arriba. El setmanari El Temps acaba de donar el pas invers per arribar al mateix lloc: després de molts anys sense oferir continguts s'ha decidit a publicar un article de cada secció de la revista impresa a Internet. "El web ens serveix d'aparador publicitari", m'explicava el coordinador Jaume Monzó.

El camí, des del meu punt de vista, hauria de passar per fer de web i paper productes complementaris, no replicar l'edició impresa ni oferir una versió retallada. El web hauria de contenir coses que no es poden oferir al paper:

- Materials audiovisuals i documentació recollits pel periodista en prepara un tema pel paper (àudio d'entrevistes íntegres, galeria de fotografies).
- Pinzellades informatives entre publicació i publicació impresa, la mal anomenada última hora.
- Espais de participació de la comunitat de lectors.

Tot això té especial sentit en l'àmbit local, on els mitjans impresos tenen un gran potencial per convertir-se en el referent a Internet per als habitants d'un municipi o comarca. M'agrada molt l'experiència de Capgros.com en aquest sentit: els periodistes treballen el dia a dia pensant en Internet i d'aquí traspuen temes per al setmanari de paper.

Pavlik segueix alimentant les utopies del periodisme digital

John Pavlik va ser una de les estrelles convidades al III Congrés Internacional Comunicació i Realitat de la Universitat Ramon Llull. El plantejament monogràfic era tan apassionant com necessari: "La utopia digital en els mitjans de comunicació: dels discursos als fets. Un balanç". Aquest bloc podria ben bé tenir aquest subtítol...

Moltes ponències (el doble volum de Trípodos que les recull en paper és una joia imprescindible) van concentrar-se en fer una aproximació crítica a la situació actual del periodisme digital. Precarietat laboral, culte a la immediatesa, poca contrastació de les fonts... La recerca empírica demostra que les utopies d'un nou periodisme de qualitat estaven fora de context: no hi ha els recursos humans ni materials per desenvolupar continguts hipertextuals i multimèdia, i la interactivitat amb els usuaris és testimonial.

Tot i això, els periodistes dels mitjans tradicionals també semblen seguir la mateixa tendència que els companys digitals: menys feina de carrer i més dependència respecte a les fonts, en part gràcies a l'ús d'Internet. La bona feina dels gabinets de relacions públiques pot tenir força a veure.

Mentre això passa, els usuaris belgues confirmen que Internet no és la seva primera opció per informar-se i que la principal utilitat dels mitjans digitals és tenir una idea general sobre l'actualitat. A més, la majoria no estan disposats a pagar per això i consideren que els mitjans tradicionals ja els informen prou bé.

En aquest context, Pavlik es va limitar a fer un catàleg d'aparells i tecnologies que poden ajudar els periodistes a treballar sobre el terreny per recollir i difondre informació de manera més efectiva. La seva fascinació és la mateixa que durant deu anys ha fet creure els periodistes digitals que no estaven aprofitant les possibilitats d'Internet: si no tenim present el context empresarial, les limitacions materials i els principis de la professió, difícilment podem desenvolupar models de periodisme digital viables i útils per als internautes.

En el congrés vaig arribar a la conclusió que hem de deixar de repetir-nos que el periodisme digital està poc desenvolupat. La culpa la tenen les utopies inabastables que ens van fer creure als 90. Revisem-les, però abans prenguem consciencia de les condicions actuals de les empreses periodístiques i de les necessitats del públic. Només llavors podrem començar a construir el periodisme digital de demà.

Eines lliures i gratuïtes per publicar a Internet

Feia temps que volia fer una recopilació de les eines i sistemes de publicació per Internet. I un encàrrec de la revista Mosaic de la UOC em va donar l'excusa perfecta per posar-me al dia de les opcions disponibles. La grata sorpresa és que les opcions de codi lliure cada cop són més robustes i flexibles, més utilitzades i més traduïdes a llengues petites com el català.

Des de gestors de continguts fins a servidors de weblogs i wikis, en aquest article podeu trobar una visió general que us convencerà que no hi ha excusa per explicar al món el que us doni la gana. Publicar cada vegada és més senzill, les barreres tecnològiques cauen com castells de cartes per a qui té accés a la xarxa.

Als que sabeu més que jo sobre sistemes de publicació digitals, us agrairé suggeriments i comentaris. Segur que m'he deixat pel camí alguna eina interessant i algun servei disponible en català!

· Publicar en Internet: guía de servicios y herramientas
Versió original de l'article en castellà a Mosaic.
· Publicar a Internet: guia de serveis i eines
Traducció al català a Dutopia.net.

Televisions locals digitals i ciberartistes

Divendres vaig estar al Mercat de l'Audiovisual de Catalunya, la trobada anual de les televisions locals, i vaig ser testimoni del vertigen que viuen amb l'inexorable aproximació cap a la TDT. Al desembre de 2005 se sabrà qui pot emetre en digital, i el pla de freqüències no dóna lloc per tothom. Moltes hauran d'arribar a acords per compartir freqüència, ja que el nou mapa planteja cobertures comarcals més que municipals, i implicarà redefinir la filosofia de les emissores. Com a mínim, des de la Generalitat es va transmetre un compromís per donar prioritat als veterans de la televisió local, als que porten anys treballant per la comunicació de proximitat, davant dels grans grups empresarials que volen utilitzar la TDT local per crear "televisions estatals de segona divisió", en paraules de Santiago Ramentol, director general de mitjans audiovisuals.

El calendari és força ajustat: encara s'està acabant de perfilar el plec de condicions per als concursos de TDT local i no hi ha una solució tècnica definitiva per a les transmissions. Abertis té el monopoli de facto dels repetidors i els preus pel servei que va plantejar a la trobada van posar els pèls de punta a les televisions locals. De fet en un primer moment la TDT només arribarà al 80% de la població. Al llarg del 2006 s'incrementarà la cobertura i la Generalitat farà una gran campanya de promoció per intentar que al 2007 el 50% de les llars ja tinguin un receptor digital. Per garantir-ho, Ramentol va dir que estan treballant perquè Catalunya s'avanci a l'apagada analògica espanyola: TVC i el nou canal privat liderat per Godó hauran de deixar d'emetre en el sistema tradicional a finals de 2008, al mateix temps que les locals.

I mentre les televisions locals tenen com a principal preocupació saber si seguiran existint d'aquí un any (entre el concurs, els costos i els reptes tecnològics), poc temps tenen per pensar en definir noves formes de produir i difondre continguts. Els serveis interactius de la TDT són una utopia encara molt llunyana per elles. A Granollers es respirava angoixa, mentre al Raval de Barcelona, al CCCB, es vivia la festa de l'art digital. Vaig passar per allà el dissabte i vaig tenir la impressió que la tecnologia al servei de la creativitat humana no té límits. Si les teles locals convencéssin els ciberartistes de l'OFFF perquè els ajudessin a desenvolupar les aplicacions interactives de la TDT el que ara és un problema esdevindria una realitat on gairebé tot és possible. A l'OFFF vaig veure crear música amb un llapis que dibuixava cercles en una pantalla. La complexitat tècnica de les obres exposades fa que gairebé sembli un joc de nens el repte interactiu de la TDT. De vegades caminem camins que no s'entrecreuen...

Noves fonts sobre l'actualitat de les tecnologies digitals a Catalunya

Els promotors de la veterana Osona.com han posat en marxa Naciodigital.com, un diari digital en català sobre tendències tecnològiques que té com a intenció promoure l'ús d'Internet a Catalunya a través de la informació. Ben necessari, perquè la situació no és gens afalagadora: estem estancats en un camí que no sembla avançar gaire cap a la promesa societat de la informació. Ja entraré en detalls en un altre moment.

Naciodigital.com argumenta que no hi havia una oferta informativa en català especialitzada en tecnologies digitals. I tenen força raó. Fins ara Puntbarra.com i d'altres blocs col·lectius del món del programari lliure català han fet aquesta funció, com a punts d'intercanvi d'experiències i de
troballes. iMàtica en el camp dels Mac també ha esdevingut referent (també fora dels Països Catalans gràcies a les seves versions en castellà i portugès), i Vilaweb i laMalla.net, malgrat ser mitjans generalistes, han seguit d'aprop l'evolució d'Internet a Catalunya i al món.

Un mitjà professional dedicat específicament a les tecnologies digitals, amb tota la seva amplitud, enriqueix el panorama periodístic català. Fa pocs mesos Comunicació21.com va cobrir una altra necessitat, la de l'actualitat sobre el sector dels mitjans de comunicació.

I aquest panorama es podria completar amb el butlletí setmanal Pistas Lavínia, recuperades per Héctor Milla després de la magnífica feina coordinada fins fa uns mesos per Ismael Nafría. Amb ell sabies que cada setmana tenies a la teva bústia les novetats imprescindibles d'Internet. Héctor arrenca amb notícies sobre somnis i projectes, la matèria amb què es teixeix la Xarxa. Només faltaria que des de Lavínia també traduíssin el butlletí al català... :-)

Vilaweb assaja els continguts multimèdia

Llegeixo a Comunicacio21.com que Vilaweb ha començat a produir
continguts pensats per als usuaris de banda ampla. La primera mostra és
una sèrie d'entrevistes als protagonistes del concert de la diada de
Sant Jordi al palau del mateix nom. Es tracta d'un arxiu Flash que
ofereix l'audio de les entrevistes editat (sense les preguntes)
sincronitzat amb una galeria dinàmica de fotografies dels músics.

La iniciativa, batejada com a Vilaweb Ampla, és encara incipient. De
fet, encara no té un canal propi i només és accessible des de l'apartat
genèric d'especials. Caldrà veure com evoluciona i si l'equip de Vilaweb
provarà de fer experiments més agosarats. Sis minuts d'entrevista en
àudio sense etiquetes sobre els subtemes tractats ni possibilitat de
saltar a punts concrets es fan difícils de digerir per a l'internauta.

Però si el llenguatge del periodisme digital encara està en procés de
maduració, el llenguatge del periodisme multimèdia es pràcticament un
llibre en blanc. Que els mitjans digitals més veterans es vagin animant
a incorporar-lo és una bona notícia.

Google ofereix hosting gratuït de vídeo

Poc després que OurMedia.org, amb el suport d'Archive.org, posés en marxa un portal per a artistes i activistes digitals que ofereix hosting gratuït de vídeo, Google ha obert també el seu cercador de vídeos perquè qualsevol internauta pugui enviar-ne, sense limitacions de mida ni durada.

La gran diferència és que OurMedia es basa en la llicència Creative Commons, mentre que Google té una orientació més comercial i pots posar preu al teu vídeo. De fet, en la llicència d'ús Google es reserva el dret de cobrar-te les despeses de transmissió del teu vídeo si decideixes oferir-lo gratuïtament i té molt d'èxit! En el cas de vídeos de pagament, els beneficis per al productor, inicialment del 70%, es poden revisar també si servir el vídeo els suposa costos extraordinaris.

Tant Google com OurMedia aposten per formats estàndard i qualitats òptimes: MPEG2 o MPEG4 a 750kbps pel vídeo i MP3 a 128kbps per l'àudio. També accepten la resta de formats, però en el cas d'OurMedia argumenten que amb vídeo MPEG poden oferir streams a tots els reproductors i a totes les qualitats, fent una codificació múltiple del material que has enviat.

Google, a més de les metadades també admet que enviïs transcripcions de l'àudio per facilitar la cerca. De moment, si useu el cercador de vídeo de Google veureu que els resultats provenen d'aquestes transcripcions de programes de diverses cadenes de TV nord-americanes... però no hi ha manera de veure res: en totes les cerques m'apareix el missatge "Video is currently not available". Caldrà esperar que arranqui del tot el sistema!

Recerca

M'he especialitzat en l'estudi del periodisme digital, amb atenció primordial per les rutines de producció i els factors de context que condicionen el treball dels periodistes. Recentment estic treballant en grups d'investigació que exploren la participació de l'audiència els mitjans digitals i la convergència de mitjans. D'altra banda, també he analitzat l'evolució d'Internet a Catalunya, sobretot la seva implantació social i usos.

Aquí podeu trobar les meves publicacions i participacions en congressos, ordenades per temes, amb accés als documents en alguns casos.


# Periodisme participatiu

Domingo, D., Quandt, T., Heinonen, A., Paulussen, S., Singer, J., Vujnovic, M. (en premsa) "Participatory journalism practices in the media and beyond: an international comparative study of initiatives in online newspapers". Journalism Practice, 2(3).

Heinonen, A.; Domingo, D. (2008) “Weblogs and journalism: a typology to explore the blurring boundaries”. Nordicom Review, 29(1). [PDF]

Paulussen, S., Heinonen, A., Domingo, D., Quandt, T. (2007). “Doing it together: Citizen participation in the professional news making process”. Observatorio (OBS*) Journal, 1(3):131-154. [PDF]


# Convergència

Domingo, David et al. (2007). “Four Dimensions of Journalistic Convergence: A preliminary approach to current media trends at Spain”, ponència al VIII International Symposium of Online Journalism. University of Texas. [PDF]


# Periodisme digital

Paterson, C. & Domingo, D. (2008) Making Online News: The ethnography of new media production. New York: Peter Lang. [compreu el llibre, llegiu el blog]

Domingo, D. (2008) "Interactivity in the daily routines of online newsrooms: Dealing with an uncomfortable myth". Journal of Computer-Mediated Communication, 13(3), 680-704. [HTML, PDF]

Domingo, D. (2006) “La Immediatesa com a valor fonamental del periodisme digital: conseqüències en el treball diari de quatre redaccions digitals”, a Treballs de Comunicació, vol. 21, p. 51-61. [Índex de la revista; PDF disponible aviat]

Tesi doctoral: Inventing online journalism: Development of the Internet as a news medium in four Catalan newsrooms. Universitat Autònoma de Barcelona. Juliol 2006. [Text complet disponible a Tesis en Xarxa]

Domingo, D. (2006) “Material and organizational constrains in the development of online journalism”, comunicació presentada a la COST A20 Conference: The impact of the Internet in European mass media. Delphi, Grècia.

Castelló, E.; Domingo, D. (2006) “Spanish media facing online media: a challenge to journalists?”. International Journal of Iberian Studies. 18(3), 181-200. [Abstract]

Domingo, D. (2005) “The difficult shift from utopia to realism in the Internet era. A decade of online journalism research: theories, methodologies, results and challenges”, comunicació presentada a la First European Communication Conference. Amsterdam: ECCR, ECA. [Esborrany en PDF]

Domingo, D. (2005) “Understanding the emergence of digital media. Reviewing 'Digitizing the News: innovation in online newspapers' by Pablo Boczkowski”. International Journal of Media and Cultural Politics. 1(1), 157-160.

Domingo, D. (2005) “La utopia del periodisme digital: innovació i inèrcia en les redaccions digitals catalanes”. Trípodos. Extra 2005, 403-416. [PDF]

Domingo, D. (2004) Periodisme Digital a Catalunya: radiografia de 445 webs informatius. Barcelona: Col·legi de Periodistes de Catalunya.
>> Addendum (maig 2005)

Domingo, D. (2004) “Mapping online news in Catalonia: old and new producers”, a Salaverría, R. i Sádaba, C. (eds.) Towards new media paradigms. II COST A20 International Conference Proceedings. Pamplona: Eunate.


# Internet a Catalunya

Díez, M. i Domingo, D. (2005-) “Internet”, a Informe de la comunicació a Catalunya. Bellaterra: Institut de la Comunicació - UAB. [Edició 2007 en PDF]

Domingo, D. (2000-) “Internet local”, a Informe de la comunicació a Catalunya. Bellaterra: Institut de la Comunicació - UAB. [Quatre edicions]

Domingo, D. (2004-2007) Capítol anual “Internet a Catalunya” [Tres edicions] i annex especial “Cobertura informativa a Internet de les eleccions municipals i al Parlament de Catalunya” [PDF], a Informe sobre l'audiovisual a Catalunya. Barcelona: Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

Moragas, M. de; i Domingo, D. (2003) “Internet”, a Corominas, M. i Moragas, M. de (eds.) Informe de la comunicació a Catalunya 2001-2002. Bellaterra: Institut de la Comunicació - UAB.

Moragas, M. de; Domingo D. i López, B. (2002) “Internet and local communications: first experiences in Catalonia”, a Jankowski, N. i Prehn, O. (eds.) Community media in the information age. New Jersey: Hampton Press.

Domingo, D.; Esteve, T. i Benet, A. (2002) “El català a Internet: l’oferta lingüística a la Xarxa”, a El català en els mitjans de comunicació: situació actual i perspectives. Barcelona: Societat Catalana de Comunicació.

# Metodologia de la recerca en mitjans digitals

Castelló, E. i Domingo, D. (2004)“Poking our noses into the production process: benefits and risks of researchers’ involvement in new media projects”, comunicació al 2nd Symposium New Research for New Media: Innovative Research Methodologies. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.

Domingo, D. (2003) “Ethnography for new media studies: a field report of its weaknesses and benefits”, comunicació al 1st Symposium New Research for New Media: Innovative Research Methodologies. Minneapolis: University of Minnesota.

# Altres activitats de recerca i divulgació

Domingo, D. (2005) “Lenguajes de la comunicación digital”, a Alberich, Jordi i Roig, Antoni (coords.) Comunicación audiovisual digital: nuevos medios, nuevos usos, nuevas formas.
Barcelona: Editorial UOC, pp. 177-208.

Domingo, D. (2005) “Publicar a Internet: guia de serveis i eines”. Versió original de l'article en castellà a Mosaic (UOC).Traducció al català a Dutopia.cat.

Domingo, D. (2005) “Medios digitales: donde la juventud tiene la iniciativa”. Revista de Estudios de Juventud. 68, 91-103. [PDF]

Domingo, D. (2005) “Grup de Periodistes Digitals: una experiència associativa de Catalunya”. Mediatika. Cuadernos de Medios de Comunicación. 11, 185-197. [PDF]

Reflexions sobre la Finlàndia digital durant l'estada de recerca a l'hivern 2004-05 en el departament de periodisme de la Universitat de Tampere.


Última actualització: Juny 2007

Resum de la tesi doctoral

Inventing online journalism: Development of the Internet as a news medium in four Catalan online newsrooms
David Domingo. Universitat Autònoma de Barcelona. 2006

El periodisme digital s'ha desenvolupat en ritmes i direccions diverses, prenent formes concretes en cada projecte de mitjà digital. La recerca empírica en aquest camp ha evidenciat que les principals tendències han estat, en moltes ocasions, lluny de les utopies imaginades durant els anys 90. Encara estem inventant el periodisme digital. Aquesta tesi doctoral presenta un estudi comparatiu de les rutines de treball i valors professionals de quatre redaccions digitals catalanes i traça els factors organitzatius, culturals i materials que han condicionat la definició i ús d'hipertext, multimèdia i interactivitat –les característiques d'Internet que prometien una revolució al periodisme.

La recerca analitza les similituds i divergències en el model de periodisme digital de diferents tradicions de mitjans de comunicació: un diari imprès d'un gran grup de comunicació (El Periódico), un mitjà audiovisual públic (CCRTV), un diari local (Diari de Tarragona) i un portal de notícies purament digital amb finançament públic (laMalla.net). La metodologia emprada inclou l'observació del treball dels periodistes a la redacció i entrevistes en profunditat, per tal de conèixer en profunditat el context i l'evolució de cada cas, amb una interpretació teòrica basada en una aproximació constructivista a l'adopció social de noves tecnologies.

Els resultats de la recerca més destacats són: la immediatesa és el valor principal en tres de les redaccions digitals, les vinculades a mitjans tradicionals; la resta de les utopies del periodisme digital són redefinides per aquesta decisió; els teletips són la font principal –i gairebé única– de la major part de les notícies produïdes pels mitjans digitals amb lligams tradicionals; l'escassedat de recursos humans i la cultura de la immediatesa dissuadeixen els periodistes digitals de sortir al carrer o contactar fonts de primera mà, sobretot en les redaccions digitals de mitjans tradicionals; els periodistes digitals d'aquestes redaccions tendeixen a infravalorar el seu treball respecte al dels seus companys de la premsa, ràdio o televisió; el projecte purament digital supera els riscos per a la qualitat del producte que implica el model de la immediatesa gràcies a una estratègia d'especialització: cada periodista té una xarxa de fonts originals, més temps per treballar cada peça i més sensibilitat per explorar les utopies.

L'autor sosté que calen més estudis comparatius, de caràcter internacional, de l'estructura organitzativa i les condicions materials del treball en les redaccions digitals, per tal d'oferir a les empreses de mitjans de comunicació un punt de partida realista per obrir una nova etapa en la encara inacabada invenció d'Internet com a mitjà de comunicació periodística.

David Domingo

david * dutopia.net

Vaig créixer a Salou, vora la mar, llegint tot el que queia a les meves mans. Vaig acabar sent periodista i, finalment, professor de periodistes a la UAB i a la URV. Tendeixo a ser crític amb el món que ens ha tocat viure, però mai perdo l'optimisme, perquè ens tenim els uns als altres. Des del gener de 2007 estic a Iowa, als Estats Units, en un repte molt engrescador per a la meva carrera docent i investigadora. Segueixo dient que algun dia tindré un gos! (el de la foto es diu Otis, és d'una de les professores de la Universitat d'Iowa)

Mogudes

# Grup de Periodistes Digitals
Des d'aquesta associació de professionals de la comunicació digital organitzem xerrades i cursos, i intentem dinamitzar el sector dels mitjans digitals a Catalunya.

# Associació per la innovació estratègica Vegga
Promovem la implantació de la participació col·lectiva en els processos de decisió de qualsevol grup social o institució. Hem dissenyat una metodologia i una eina per Internet que ajuden a gestionar-ho.

# Altres mogudes que segueixo d'aprop:
· Objecció fiscal: cap euro a l'exèrcit
· Campanya "Prou investigació militar"
· Salvem la Platja Llarga de TGN
· No en el nostre nom: manifest generacional contra la hipoteca estatutària

Docència

2007

# Universitat d'Iowa
- Periodisme digital
- Comunicació, tecnologia i societat
- Periodisme participatiu

2006

# Universitat Rovira i Virgili
- Llicenciatura:
Periodisme multimèdia
Taller de producció informativa digital: Tarragona m'esborrona.info
- Doctorat: Metodologia de la recerca de la producció: empreses i professionals de la comunicació

# Universitat Oberta de Catalunya
- Coordinador del Postgrau El Periódico de Periodisme Digital
- Mitjans de Comunicació Digitals, a la llicenciatura de Comunicació Audiovisual