He migrat el blog a un domini propi, amb WordPress. Apunteu la nova adreça (que abans redirigia cap aquí):
http://dutopia.cat
El fil RSS segueix sent el mateix, gestionat per FeedBurner, no cal que el canvieu per seguir rebent les actualitzacions del nou blog. Si ho voleu comprovar, hauria de ser aquest:
http://feeds.feedburner.com/dutopia
Sóc d'aquells que espera a incorporar una nova tecnologia fins que d'altres l'han explorat i m'han convençut que pot ser útil. I m'hi resisteixo fins que trobo com pot encaixar dins les meves necessitats. Això és el que m'ha passat amb el podcàsting (sí, amb accent). Dos factors han fet que m'animi a esdevenir oïdor de podcasts: Un de pràctic: des de gener tinc un Mac i un iPod i la gestió de les suscripcions a podcasts és tan senzilla que ja escolto més productes periodístics que música. Un altre de circumstancial: des de l'abril que hem decidit que tornarem a Catalunya al desembre, i vaig pensar que calia que em posés al dia de com evolucionen les coses allà, l'actualitat.
Sóc usuari habitual dels RSS i el de Vilaweb és el que em connecta diàriament amb les últimes notícies de casa. Però aquí tinc la rutina d'escoltar la ràdio pública americana cada matí i vaig pensar que podria fer el mateix amb Catalunya Ràdio gràcies als podcasts. Vaig mirar què hi havia en català al menú de podcasts gratuïts de la iTunes Store i no em va costar triar la meva dosi diària i setmanal de productes de la terra:
Porto uns mesos prometent-me donar més vida al meu blog, però he estat molt liat acabant l'edició d'un llibre del qual us parlaré ben aviat (si sou impacients mireu Making Online News). La invitació del Quico Castanyer a participar en una sessió sobre periodisme digital amb estudiants del Graduat en Mitjans Audiovisuals de la UPC a Mataró ha estat la millor excusa per reactivar aquest espai. Aquí abaix teniu la gravació de les meves respostes a les preguntes que em va enviar el Quico. Podeu usar l'espai de comentaris d'aquesta nota per enviar les vostres opinions, preguntes, idees. Espero que sigui una discussió fructífera i útil!
UStream.tv, el servei que he fet servir per gravar la meva reflexió, permet fer transmissions en directe amb un xat simultani, però com que hi ha 7 hores de diferència entre Iowa i Catalunya, el vídeo es veurà a la classe quan aquí serà de matinada, així que espero llegir les vostres reaccions quan arribi el dia al Midwest americà.
Estrenem any, com sempre amb l'esperança que sigui millor que l'anterior. En la Internet catalana el 2007 va ser molt animat, però encara hi havia molts reptes pendents. A Comunicació 21 vaig analitzar just abans de Nadal els resultats del primer i esperat Baròmetre de la Comunicació i la Cultura en referència a l'ús d'Internet, robant-li a Sopa de Cabra el títol de "Tot queda igual": el creixement en el nombre d'usuaris segueix estancat i el català no és la llengua habitual en la navegació de la majoria d'internautes. Insisteixo en el que sempre he defensat: més enllà de donar visibilitat a l'espai virtual català, cal promoure continguts a la Xarxa de qualitat en català en tots els àmbits.
La ubicació de les polítiques de societat de la informació de la Generalitat en el si del Departament de Governació no està ajudant a desenvolupar estratègies integrals de promoció d'Internet: correm el risc de tornar a caure en l'error de pensar que fer arribar la Xarxa a tot arreu és suficient per fomentar l'ús d'Internet. Les subvencions del Departament de Cultura i Comunicació estan circumscrites a l'àrea dels mitjans periodístics, on queda molt camp per córrer, però d'altres àmbits que necessiten atenció urgent per promoure el català, com el teixit empresarial i comercial, tenen de moment pocs estímuls. Cal urgentment un mapa de continguts i serveis prioritaris per als usuaris catalans d'Internet que identifiqui mancances en l'oferta en llengua catalana.
La participació de l'audiència en els mitjans digitals serà l'eix central de les innovacions al 2008. Però sóc molt escèptic que realment sorgeixin iniciatives de periodisme ciutadà que canviïn la relació periodista-audiència, que busquin la seva col·laboració activa i ajudin a millorar la qualitat dels productes periodístics.
La nova CCMA va presentar a finals d'any la renovació del seu portal de notícies, rebatejat crípticament com a 3cat24.cat (jo seguiré arribant-hi picant noticies.cat), amb la participació dels usuaris com a principal aposta. És una iniciativa sense precendents entre els mitjans digitals catalans, agossarada i completa, però per madurar i generar continguts de qualitat necessitarà una implicació més activa per part de tota la redacció. La recent incorporació de la Karma Peiró, que té experiència contrastada en generació de dinàmiques participatives (a En.red.ando primer i aquest últim any a La Vanguardia) és un bon començament i ja està fent el que cal perquè tot plegat funcioni: tenir contacte directe amb els usuaris que contribueixin (per agrair-los l'aportació i suggerir-los com millorar-la) i recomanar les aportacions més interessants. Però poden anar més enllà: suggerint temes als usuaris, col·laborant amb ells per aprofundir en les notícies que dónin més de si. Ara mateix, "elmeu3cat24" sembla un espai massa aïllat de la resta del portal, tot i que tingui presència en portada.
El que no m'agrada gens és el que acaba de presentar La Vanguardia: un concurs per triar un president virtual amb el ganxo de 8.000 euros pel guanyador i una única intenció, guanyar diners a costa dels usuaris, que han de pagar 0,90 € per cada "vot" virtual enviat per SMS ("com més enviïs més possibilitats tens de guanyar", recorda el web) i fer 3 clicks per arribar a cada pàgina del concurs, recorrent "habitacions" del palau presidencial per tal de donar més impressions de pantalla per als banners publicitaris. En un moment en què es plantegen idees agossarades (i un pèl utòpiques) com un debat online obert dels principals candidats a les eleccions espanyoles amb els internautes, la proposta de La Vanguardia és una caricatura del protagonisme dels ciutadans a Internet.
Els blocs de ciutadans en mitjans digitals són una altra opció participativa. Ja existeixen des de fa dos anys a Vilaweb (oberts a qualsevol subscriptor de MésVilaweb) i menys d'un any a La Vanguardia i El Periódico (per invitació, en aquests casos). Vilaweb en fa un ús intel·ligent, destacant en portada els articles més interessants publicats als blocs. La Vanguardia els té massa amagats, al final de la llista de blocs de periodistes. I El Periódico ha optat de moment per convidar a membres d'ONGs catalanes arreu del món a participar. Una perspectiva molt enriquidora, però també molt amagada dins del web.
