El (pseudo)bloc del president

Maragall va presentar el dimecres passat el seu nou web institucional, amb la novetat que s'apunta al carro dels blocs. Desenes de polítics catalans han obert un espai personal i directe de reflexió a la xarxa en l'últim any i hi destaca l'esforç de formació interna en el PSC, que ha acabat quallant en un portal de blocs socialistes.

Però usar programari de gestió de blocs per publicar reflexions no significa estar fent un bloc tal i com l'entenen els blocaires veterans. Hi ha un codi social al voltant de l'eina tecnològica. Un bon bloc ha d'estar obert als comentaris dels lectors, ser un espai de diàleg; ha d'oferir enllaços a informacions i opinions que recolzin o contrastin amb els arguments que exposa; ha d'estar connectat amb la resta de la blogosfera. En l'àmbit periodístic passa tres quarts del mateix: molts suposats blocs de diaris digitals no són més que columnes d'opinió publicades sobre un gestor de blocs.

Hi ha bons blocs de polítics (com n'hi ha de periodistes), però el del President Maragall no arrenca amb bon peu. Els comentaris no seran públics, sinó recollits pel president i comentats (o no) en futurs posts. El bloc de Maragall té el valor de ser una tribuna directa (si el lector confia en la promesa que serà el president qui l'actualitzi), però no serà un gran exemple de bloc. Per acabar-ho d'adobar, des del dia que es va estrenar només he aconseguit accedir-hi una vegada. Normalment en entrar al bloc (http://www.presidentmaragall.cat/diari) ets redirigit al web de la Generalitat. Error o decisió no explicada? Esperem que la setmana vinent sortim de dubtes.

Actualització: Després de la impressionant manifestació de dissabte, el bloc del President és accessible i en parla. En un missatge de dijous, Maragall promet "aquí em teniu, disposat a dir el que penso, disposat al diàleg, i disposat a contestar preguntes". Espero que malgrat la manca de transparència en la publicació de comentaris, aquesta bona voluntat faci traspuar les intervencions dels internautes!

Bloc o blog?

Per cert, he demanat al Termcat que m'expliqui els seus arguments lingüístics per triar "bloc" com a traducció de "weblog". Des del GPD vam contribuir a aquesta tria amb arguments socials -el seu ampli ús a la blogosfera catalana, l'analogia del weblog amb el bloc de notes-, però fa poc he llegit arguments lingüístics (PDF) molt contundents que defensen "blog" com la millor forma, seguint la tendència internacional. Al recentment creat grup de discussió sobre els blocs (blogs?) catalans hi ha un apassionat debat sobre el tema. Intercanviar experiències en aquest marc servirà per seguir madurant una blogosfera catalana plena de vitalitat.

La màgia del .cat

Escric aquestes línies quan encara no estan actives les webs amb el .cat. La demanda en les primeres hores de vida del nou domini ha desbordat el procés de comprovació (la primera fase està oberta només per entitats culturals i públiques catalanes) i s'ha endarrerit l'activació. En una nació sense estat, els petits símbols tenen una màgia apassionada. En un moment en què les reivindicacions del nou estatut sofreixen cada dia que passa en la comissió del congrés dels diputats una retallada anunciada, tenir domini propi és una alegria que cal assaborir.

Val a dir, però, que el .cat tampoc és una solució perfecta per a la presència catalana a la Xarxa. Podríem dir que és la millor de les solucions possibles en un context polític en què el dret a l'autodeterminació dels pobles és un tabú. Ja se'n va parlar força quan es va aprovar el domini: la solució ideal i demanada per unanimitat pel parlament de Catalunya ja al 1996, seria la creació del domini .ct, un domini territorial basat en els codis UNESCO. Els precedents de dominis no associats a estats, que n'hi ha, són principalment illes i colònies d'ultramar.

El domini .cat és una tombarella estratègica àgil, fàcil de païr pel govern espanyol del PSOE, que reconeix i dóna visibilitat a Internet a la comunitat cultural catalana. És molt, però és una solució similar a la del preambul del projecte d'Estatut: sense validesa jurídica. Tanmateix, potser tot ha de seguir el seu ordre lògic d'esdeveniments i fins que no siguem un estat no tindrem domini territorial a Internet. Si aquest ha de ser el camí, encara ens queda força estona, així que vaig a gaudir de la màgia del .cat, de la il·lusió de veure com s'estén com una taca el domini en aquest raconet de planeta. Nosaltres ja fa temps que sabem que hi ha una Internet catalana. Ara, per fi, ho sabrà el món.