Premsa escrita: buscant el model digital... encara
Tant la última hora com una àmplia selecció d'articles del diari de paper del dia ara són gratuïts. Era imprescindible per a El País donar aquest pas per recuperar posicions en la batalla per la publicitat després que l'aposta fa 2 anys i mig per la subscripció tingués una rebuda molt freda per part dels internautes.
Al nostre país, les empreses del periodisme imprés també segueixen sense trobar el model ideal. El Regió 7 va apostar fa uns mesos per tancar completament el web, amb una subcripció amb preus calcats del paper: 33 euros mensuals! Evidentment, no volen perdre vendes al quiosc i prefereixen fer fugir als seus lectors del web. La pregunta és per què tenen web, llavors.
El Diari de Tarragona va treure del web la major part dels continguts del paper a finals del 2004, a l'espera d'una versió de pagament que mai no arriba. El setmanari El Temps acaba de donar el pas invers per arribar al mateix lloc: després de molts anys sense oferir continguts s'ha decidit a publicar un article de cada secció de la revista impresa a Internet. "El web ens serveix d'aparador publicitari", m'explicava el coordinador Jaume Monzó.
El camí, des del meu punt de vista, hauria de passar per fer de web i paper productes complementaris, no replicar l'edició impresa ni oferir una versió retallada. El web hauria de contenir coses que no es poden oferir al paper:
- Materials audiovisuals i documentació recollits pel periodista en prepara un tema pel paper (àudio d'entrevistes íntegres, galeria de fotografies).
- Pinzellades informatives entre publicació i publicació impresa, la mal anomenada última hora.
- Espais de participació de la comunitat de lectors.
Tot això té especial sentit en l'àmbit local, on els mitjans impresos tenen un gran potencial per convertir-se en el referent a Internet per als habitants d'un municipi o comarca. M'agrada molt l'experiència de Capgros.com en aquest sentit: els periodistes treballen el dia a dia pensant en Internet i d'aquí traspuen temes per al setmanari de paper.
4 Comentaris:
Certament aquest model que tu proposes �s el que en certa manera utilitza la publicaci� National Geografic. En la seva revista de paper al final de cada tema hi ha una direcci� de la seva web on pots trobar material extra del tema tracta en la revista.
Sobretot es tracten de fotografies i reportatges audiovisuals i multimedia.
Tot i que ells no s�n un diari, aquest model no els hi ha fet perdre la clientela ni les subscripcions al paper, si no que els hi ha donat un valor afegit.
D'entre els exemples que posava, Capgros té un factor diferencial que pot ser clau per entendre perquè s'han atrevit a explorar un nou model: el seu setmanari és gratuït, i la gent no el deixarà d'agafar, no tenen la pressió del risc de perdre vendes del paper.
Però... no és aquesta una pressió fictícia? Crec que els diaris de paper gratuïts estan fent més mal a la premsa de pagament que els seus propis webs.
Tot i que encara no predico amb l'exemple al meu quadern, Internet va d'enllaços i participació. Que vull dir amb aixó? Doncs que les versiones electròniques dels diaris han de centrar-se en els avantatges que els dona Internet. De que serveix una noticia en format tradicional a la web? Una bona pàgina que fonamenti els continguts en les noticies del diari, però que permeti reflexar les opinions dels lectors, afegir-hi informacions d'àmbit local -amb la credibilitat que aquestes tinguin- i ofereixi enllaços a noticies d'altres mitjans, a les webs dels actors de la noticia o allà on sigui necessari per reforçar la informació i complementar la premsa escrita tindrà lectors virtuals i, si es fa bé, de reals, també.
gràcies pels piropos, David. Sempre són bonics!
joan salicrú
Opines?