L'esperança del nou tripartit

He volgut esperar a que l'organigrama del nou Govern passi de ser rumor a ser comunicat oficial per escriure aquestes línies. Estic força content. La gent que havia treballat per dissenyar polítiques de comunicació i societat de la informació en el primer tripartit tindrà una segona oportunitat. Els primers tres anys, plens d'entrebancs provinents de l'alta política i l'agressivitat mediàtica, van deixar molts projectes definits, però pocs de desplegats en l'àmbit d'Internet i la comunicació. La continuïtat que es dibuixa en el perfil del nou Govern és, per tant, una bona notícia: tinc l'esperança que aquesta legislatura sigui fecunda en accions concretes i eficaces.

El rumor ja convertit en fet d'una conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació és un pas endavant molt important en la política nacional. Que les polítiques de comunicació es desvinculin de la Presidència és una gran notícia que s'haurà de materialitzar en una llei de la CCRTV valenta; i que, per fi, s'englobi els mitjans de comunicació en una estratègia global per la cultura nacional podria donar fruits molt poderosos. Esquerra, i en concret el professor Joan Manuel Tresserras, tenen ara la responsabilitat de ser els primers garants d'una política cultural encaminada a consolidar una identitat catalana forta i definida en un món globalitzat.

Tresserras és un dels principals ideòlegs del discurs cultural d'Esquerra fonamentat en la creació d'una indústria pròpia potent, capaç d'exportar internacionalment productes per fer sostenible la producció nacional. Al món de l'animació s'ha aconseguit, però hi ha molts sectors de la indústria cultural que sobreviuen amb balons d'oxígen. En una batalla paral·lela, l'escrupulós control del compliment dels plecs de condicions de les concessions de TDT local (continguts de proximitat i en català) serà el primer gran repte per la conselleria, després que el CAC finalment obrís -contra el criteri de Tresserras- la porta a grans grups de comunicació espanyols.

L'encaix d'Internet

Però en l'organigrama coherent de Cultura i Mitjans de Comunicació trobo a faltar Internet, sempre separada dels mitjans tradicionals. Aquesta vegada ha anat a parar al Departament de Governació i Administracions Públiques. Això em fa pensar que es donarà un impuls molt important als tràmits electrònics, una de les assignaures pendents des que el projecte Cat365.net, que havia d'integrar processos d'ajuntaments, diputacions i Generalitat a través del consorci AOC, va quedar pràcticament congelat. La persona que estarà al davant de la nova Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, l'enginyer Jordi Bosch, garanteix la continuitat de les iniciatives iniciades pel tripartit anterior: Ell va ser director del CTTI fins a l'abril de 2006 i va encapçalar el projecte de crear un operador neutre públic, que coordinarà una xarxa de fibra òptica alternativa a la de Telefònica per tal que d'altres empreses de telecomunicacions puguin oferir els seus serveis a preus competitius i revolucionar així un mercat d'Internet que és dels pitjors del món industrialitzat en relació qualitat-preu de les connexions.

Tot i això crec que s'ha perdut una oportunitat: la Internet catalana encara necessita créixer en implantació i segur que cal millorar les infraestructures, però els estudis sociològics demostren que molts no-usuaris (persones que no mostren cap interès per accedir la Xarxa) argumenten que no creuen que Internet els pugui aportar res d'útil a la seva vida. El cost de la connexió o la dificultat tècnica no són els principals motius. Cal, per tant, polítiques per fomentar una oferta de continguts i serveis en català de qualitat a Internet, que cobreixi les necessitats dels ciutadans. Hi ha sectors en què segur que l'oferta privada cobreix de forma satisfactòria aquestes necessitats, però cal detectar on no arriba aquesta oferta privada per desenvolupar serveis públics que motivin als no-usuaris per esdevenir usuaris i no quedar fora de la digitalització de la societat. En el programa de govern, juntament amb el Pla Director d'Infraestructures de Telecomunicacions, es recull explícitament el desplegament del Pla de Serveis i Continguts dissenyat per l'STSI anterior i en què Bosch va participar com a membre del comité de direcció. Esperem que no se n'oblidi d'aquest eix fonamental per al futur d'Internet a Catalunya. El context de Governació no ajudarà: Si la reunificació de Cultura i Comunicació hagués incorporat també Internet, l'accent en les polítiques de continguts i serveis digitals hauria estat molt més natural.

Un bon exemple d'aquest tipus de polítiques, des de fora de l'STSI, són les subvencions per a projectes d'innovació en els mitjans, promogudes per la Secretaria de Comunicació (depenent de Presidència en la legislatura passada), en concret des del gabinet de Jordi Fortuny i amb la col·laboració de l'Institut Català de les Indústries Culturals, que ara estaran en el mateix departament. En els mitjans digitals, aquestes subvencions han animat un sector que feia anys que era molt conservador, més preocupat de sobreviure que de crèixer. Han permès, per exemple, la creació de Vilaweb.tv, un servei diari de reportatges de vídeo que ha generat dos llocs de treball (periodistes provinents del sector audiovisual); o l'obertura d'una secció dedicada a notícies internacionals amb quatre corresponsals fixes a Comunicació21.com, el portal especialitzat en el sector dels mitjans.