31 de maig 2007

L'inèrcia de la recerca acadèmica


El cap de setmana passat vaig estar a la bella i intensa San Francisco, en el congrés anual de la ICA, una de les dues grans associacions de recerca en comunicació, principalment arrelada als Estats Units. Va ser molt gratificant tornar a veure vells amics i referents intel·lectuals (per fi vaig conèixer personalment en Pablo Boczkowski!).

El contingut de les sessions no va ser tan engrescador com esperava. En l'àmbit dels mitjans digitals els weblogs s'emportaven el gran protagonisme i hi havia encara poques idees madures en la recerca del periodisme participatiu i la recerca sobre convergència del mitjans era gairebé inexistent. En Carlos Scolari, compatriota de la Universitat de Vic, va ser l'excepció presentant dades sobre el desenvolupament de la polivalència professional en els mitjans catalans. Amb ell vaig compartir fabulosos dinars a Chinatown i el port de pescadors, que van servir per intercanviar impressions... algunes d'elles recollides en forma d'entrevista a Digitalismo.com (també podeu llegir-hi les seves reflexions sobre el congrés).

El congrès m'ha confirmat que la recerca acadèmica es mou amb una inèrcia molt forta, que cada cert temps posa temes en el punt de mira dels investigadors. Ara toquen els weblogs i la convergència ha passat de moda. L'any vinent serà l'any del periodisme participatiu. D'aquesta manera es produeix molta ciència d'última hora, però molt superficial. Els investigadors hem d'esforçar-nos per ser rigorosos i portar els objectes d'estudi fins a les últimes conseqüències. La clau, per mi, és orientar la recerca a millorar el món que ens envolta.

Què podem fer per millorar el periodisme des de la universitat? Buscar fórmules que fomentin la qualitat, la responsabilitat professional... i denunciar les estratègies que amenacen aquests valors. Tant la convergència com la participació de l'audiència són a la vegada oportunitats i riscos per al periodisme. Els investigadors hem d'acompanyar els professionals en aquest camí per ajudar-los, des de la reflexió sobre els factors contextuals i l'anàlisi de bones pràctiques, a fer d'aquestes tendències una plataforma per salvar el periodisme de la seva crisi de credibilitat.

2 Comentaris:

Anònim ha dit...

Fas un diagnòstic ben encertat, David. Un simple cop d'ull als darrers congressos sobre periodisme i comunicació posa de manifest les oscil.lacions de la recerca i, en definitiva, una certa fragilitat derivada del caràcter passatger d'aquestes tendències. No és un context propici per a una investigació que pugui servir a la societat. I quan el tema al qual et dediques és un pèl minoritari (el podcasting, en el meu cas), aquest escenari no resulta gaire encoratjador.

Silvia Cobo ha dit...

De totes maneres aquest tema de la convergència sembla ser el que més mal de caps dona als mitjans tradicionals. Només com a exemple aquest post del bloc on participes David. http://infotendencias.com/2007/06/28/la-complejidad-de-la-integracion-total-de-las-redacciones/
Per ells tot és molt complicat... uf!!, però jo crec humilment que es tracta d'una generació que ha de passar...