La banda ampla que no ho és

Gràfic: FayerWayer

Un megabit de connexió a Internet costa al mes 33 cèntims d'euro a Suècia... i 8 euros a Catalunya. Aquestes són les xifres que feia temps que buscava per saber del cert el que ja em temia: les telecos de l'Estat ens prenen el pèl! La velocitat mitjana de l'accés de banda ampla a casa nostra és de 1,2 Mbps, a la cua dels principals països europeus, que tenen fins a 21 Mbps de mitjana (el cas de Finlàndia) per un preu similar.

Són dades d'un informe (PDF) de l'Information Technology and Information Foundation citades per Ramón Sangüesa, un vell conegut del projecte i2Cat (trobat via Núria Masdeu). Els líders mundials de la banda ampla són Corea i Japó amb 45 i 61 Mbps de velocitat mitjana a un preu més barat que la majoria de les ofertes ADSL de Telefónica i companyia. Curiosament, els Estats Units estan en una posició similar a la catalana: a la cua dels països industrialitzats.

Ara que estic buscant proveidor d'accés a Internet als EUA, ho estic vivint en primera persona: en el paradigma del mercat lliure, les telecos són també aquí un oligopoli sense cap alicient per competir en preu. L'única manera de trobar ofertes interessants és comprant el pack de TV+telèfon+Internet... i si només necessito la Xarxa? A passar per caixa (15 dólars al mes) per 700 kbps teòrics.

El futur: fibra òptica fins a la llar

La Comisión del Mercado de Telecomunicaciones ha obert un debat sobre el futur de la banda ampla a Espanya. Teniu fins a final de mes per fer propostes! El repte: fer arribar la fibra òptica a cada casa. El problema: cap operadora està disposada a pagar aquesta instal·lació a tot el territori i deixar que la resta utilitzin la infraestructura. Possibles solucions: que l'administració pública assumeixi bona part del cost per garantir una xarxa neutra i preus raonables per part de les telecos, o que siguin cooperatives d'usuaris les que gestionin la xarxa a nivell local. A Catalunya, la Generalitat diu que tindrem fibra òptica a la llar d'aquí 25 anys. Massa tard. El WiMax (que permet connexions sense fils a 10 Mbps en un radi de 2 km en entorns urbans) podria ser una alternativa per reduir al mínim els costos de desplegament. Als EUA també estan començant ara el debat sobre el futur de la banda ampla.

I si voleu saber com s'ho han fet els japonesos per tenir 60 Mbps de mitjana, mireu aquest PDF. Els ajuts del govern per implantar fibra en les zones rurals, amb xarxes propietat dels municipis; un mercat obert i competitiu que fomenta la innovació; i incentius fiscals per a les telecos que facin el salt a la fibra òptica són la clau en aquest cas.