L'inèrcia de la recerca acadèmica
El cap de setmana passat vaig estar a la bella i intensa San Francisco, en el congrés anual de la ICA, una de les dues grans associacions de recerca en comunicació, principalment arrelada als Estats Units. Va ser molt gratificant tornar a veure vells amics i referents intel·lectuals (per fi vaig conèixer personalment en Pablo Boczkowski!).
El contingut de les sessions no va ser tan engrescador com esperava. En l'àmbit dels mitjans digitals els weblogs s'emportaven el gran protagonisme i hi havia encara poques idees madures en la recerca del periodisme participatiu i la recerca sobre convergència del mitjans era gairebé inexistent. En Carlos Scolari, compatriota de la Universitat de Vic, va ser l'excepció presentant dades sobre el desenvolupament de la polivalència professional en els mitjans catalans. Amb ell vaig compartir fabulosos dinars a Chinatown i el port de pescadors, que van servir per intercanviar impressions... algunes d'elles recollides en forma d'entrevista a Digitalismo.com (també podeu llegir-hi les seves reflexions sobre el congrés).
El congrès m'ha confirmat que la recerca acadèmica es mou amb una inèrcia molt forta, que cada cert temps posa temes en el punt de mira dels investigadors. Ara toquen els weblogs i la convergència ha passat de moda. L'any vinent serà l'any del periodisme participatiu. D'aquesta manera es produeix molta ciència d'última hora, però molt superficial. Els investigadors hem d'esforçar-nos per ser rigorosos i portar els objectes d'estudi fins a les últimes conseqüències. La clau, per mi, és orientar la recerca a millorar el món que ens envolta.
Què podem fer per millorar el periodisme des de la universitat? Buscar fórmules que fomentin la qualitat, la responsabilitat professional... i denunciar les estratègies que amenacen aquests valors. Tant la convergència com la participació de l'audiència són a la vegada oportunitats i riscos per al periodisme. Els investigadors hem d'acompanyar els professionals en aquest camí per ajudar-los, des de la reflexió sobre els factors contextuals i l'anàlisi de bones pràctiques, a fer d'aquestes tendències una plataforma per salvar el periodisme de la seva crisi de credibilitat.