15 de gener 2008

Desitjos digitals pel 2008: continguts en català i participació de debó

Estrenem any, com sempre amb l'esperança que sigui millor que l'anterior. En la Internet catalana el 2007 va ser molt animat, però encara hi havia molts reptes pendents. A Comunicació 21 vaig analitzar just abans de Nadal els resultats del primer i esperat Baròmetre de la Comunicació i la Cultura en referència a l'ús d'Internet, robant-li a Sopa de Cabra el títol de "Tot queda igual": el creixement en el nombre d'usuaris segueix estancat i el català no és la llengua habitual en la navegació de la majoria d'internautes. Insisteixo en el que sempre he defensat: més enllà de donar visibilitat a l'espai virtual català, cal promoure continguts a la Xarxa de qualitat en català en tots els àmbits.

La ubicació de les polítiques de societat de la informació de la Generalitat en el si del Departament de Governació no està ajudant a desenvolupar estratègies integrals de promoció d'Internet: correm el risc de tornar a caure en l'error de pensar que fer arribar la Xarxa a tot arreu és suficient per fomentar l'ús d'Internet. Les subvencions del Departament de Cultura i Comunicació estan circumscrites a l'àrea dels mitjans periodístics, on queda molt camp per córrer, però d'altres àmbits que necessiten atenció urgent per promoure el català, com el teixit empresarial i comercial, tenen de moment pocs estímuls. Cal urgentment un mapa de continguts i serveis prioritaris per als usuaris catalans d'Internet que identifiqui mancances en l'oferta en llengua catalana.

La participació de l'audiència en els mitjans digitals serà l'eix central de les innovacions al 2008. Però sóc molt escèptic que realment sorgeixin iniciatives de periodisme ciutadà que canviïn la relació periodista-audiència, que busquin la seva col·laboració activa i ajudin a millorar la qualitat dels productes periodístics.

La nova CCMA va presentar a finals d'any la renovació del seu portal de notícies, rebatejat crípticament com a 3cat24.cat (jo seguiré arribant-hi picant noticies.cat), amb la participació dels usuaris com a principal aposta. És una iniciativa sense precendents entre els mitjans digitals catalans, agossarada i completa, però per madurar i generar continguts de qualitat necessitarà una implicació més activa per part de tota la redacció. La recent incorporació de la Karma Peiró, que té experiència contrastada en generació de dinàmiques participatives (a En.red.ando primer i aquest últim any a La Vanguardia) és un bon començament i ja està fent el que cal perquè tot plegat funcioni: tenir contacte directe amb els usuaris que contribueixin (per agrair-los l'aportació i suggerir-los com millorar-la) i recomanar les aportacions més interessants. Però poden anar més enllà:
suggerint temes als usuaris, col·laborant amb ells per aprofundir en les notícies que dónin més de si. Ara mateix, "elmeu3cat24" sembla un espai massa aïllat de la resta del portal, tot i que tingui presència en portada.

El que no m'agrada gens és el que acaba de presentar La Vanguardia: un concurs per triar un president virtual amb el ganxo de 8.000 euros pel guanyador i una única intenció, guanyar diners a costa dels usuaris, que han de pagar 0,90 € per cada "vot" virtual enviat per SMS ("com més enviïs més possibilitats tens de guanyar", recorda el web) i fer 3 clicks per arribar a cada pàgina del concurs, recorrent "habitacions" del palau presidencial per tal de donar més impressions de pantalla per als banners publicitaris. En un moment en què es plantegen idees agossarades (i un pèl utòpiques) com un debat online obert dels principals candidats a les eleccions espanyoles amb els internautes, la proposta de La Vanguardia és una caricatura del protagonisme dels ciutadans a Internet.

Els blocs de ciutadans en mitjans digitals són una altra opció participativa. Ja existeixen des de fa dos anys a Vilaweb (oberts a qualsevol subscriptor de MésVilaweb) i menys d'un any a La Vanguardia i El Periódico (per invitació, en aquests casos). Vilaweb en fa un ús intel·ligent, destacant en portada els articles més interessants publicats als blocs. La Vanguardia els té massa amagats, al final de la llista de blocs de periodistes. I El Periódico ha optat de moment per convidar a membres d'ONGs catalanes arreu del món a participar. Una perspectiva molt enriquidora, però també molt amagada dins del web.

3 Comentaris:

Karma Peiró ha dit...

Hola David

doncs gràcies per la menció en el teu blog a aquest nou espai de participació del Meu3cat24.cat.
Es just dir que encara no està funcionant a ple rendiment, però en això estem. La intenció és que sigui una plataforma de continguts en format vídeo, audio i text únicament dels usuaris/lectors del 3cat24.cat.

Et dono tota la raó: jo també estic convençuda que la participació marcarà les diferències entre les pàgines web dels mitjans digitals. I que aquesta anirà a més.

Però no tinc tan clar que sigui un element que vagi a explotar en aquest 2008. Més ho veig com un procés que té una evolució i que anirà fent al llarg dels anys.
Encara queda molt a fer perquè tota aquesta interessant aportació de milers de persones 'anònimes' tingui més visibilitat i rellevància en els mitjans tradicionals.

Rep una forta abraçada des de Barna
;-)

David ha dit...

Estic d'acord que al 2008 no veurem grans avenços en el periodisme participatiu, aquesta és la meva queixa: crec que la competència entre mitjans farà que aviat molts estigueu fent coses interessants, però crec que costarà que ningú vagi més enllà de crear espais de participació i es plantegi una nova relació entre periodistes i usuaris, més oberta i transparent, col·laborativa. Espero que a la Corpo us animeu a pensar-hi!

Eva ha dit...

Crec que un dels principals frens que es trobaran a la Corpo per aconseguir la participació serà psicològica, d'ús que els usuaris fan del mitjà. Hi ha quantitat de blogs o webs informatius on tens costum de participar però al del 3cat24 et fa com cosa. Es com si hi sobrés serietat i hi faltés espontaneïtat. Suposo perquè tens presents els referents de TV3 i Catalunya Ràdio. A més que tècnicament el sistema és complicat i resulta frustrant que es produeixin errors.