03 d’abril 2007

ElPaís.com o com recuperar el lideratge

A Austin vaig trobar el meu vell amic Ismael Nafría, amb qui vaig coincidir a Lavínia fa ja sis anys, i que ara és subdirector de continguts a Prisacom. En la seva ponència va donar dades molt detallades que permeten explicar perquè la divisió digital de Prisa ha tingut per primera vegada beneficis el 2006. ElPaís.es ha passat en un any i mig de 1'3 milions d'usuaris únics mensuals a 7 milions. Evidentment el canvi principal ha estat obrir novament l'accés a la major part dels continguts. El canvi al domini .com ha estat un petit detall en el conjunt de l'estratègia per recuperar el liderat del mercat espanyol d'informació digital. Segons l'OJD ElMundo.es segueix sent el primer, amb 9 milions d'usuaris mensuals, i caldrà veure a mig termini si el fet que Pedro J recuperés el control de l'edició digital li passa o no factura.

A Prisacom tenen ja més de 100 persones treballant en els continguts dels webs del grup (comptant només a periodistes i infografistes), amb un equip de 6 persones fent vídeo i 12 gestionant els continguts produïts per l'audiència (1.500 comentaris diaris a les notícies, 500 preguntes en les entrevistes col.lectives...). Nafría calcula que un 10% dels lectors d'ElPaís.com són actius, però assegura que la feina de filtrar les seves aportacions és ingent. Pel que fa als vídeos, publiquen uns 40 diàriament (d'agències, CNN+, Cuatro i alguns de producció pròpia), amb un èxit instantani: al febrer el conjunt de vídeos es van veure fins a 6 milions de vegades.

Aquestes xifres deixen en evidència la petitesa del mercat digital català, on Vilaweb arriba només als 300.000 usuaris únics mensuals. Com ja vam discutir en el seu moment en l'infructuós procès de creació d'una associació catalana de mitjans digitals, el mercat català té una situació completament diferent que l'espanyol i les prioritats són diferents. Tot i això, cal dir que els webs informatius catalans han recuperat l'esperit innovador al 2005-2006, després d'anys molts durs.

2 Comentaris:

Toni Dalmau ha dit...

Hola David!

De tot el que expliques se'n poden extreure dues conclusions:

- Que a la premsa digital, el model de negoci que ara per ara dona millors resultats consisteix en alçar barreres i facilitar a tots els internautes el lliure accés al major volum possible de continguts. L'intent inicial d'El País de limitar-ho als subscriptors va ser un fracàs i ara sembla que han trobat una formula mixta que sense causar danys al paper, permet disputar millor a El Mundo el pastís publicitari. En resum, a la publicitat digital, les dades d'OJD són un element tant clau com a la premsa tradicional.

- Que la gestió dels continguts aportats pels lectors, si es vol fer bé, és cara (12 persones en El País). Pocs mitjans es poden permetre aquesta despesa i per això els comentaris de les noticies acaben convertint-se sovint en un selva d'insults (només cal veure el que succeeix a 20 Minutos)

Salut!

jesus ha dit...

vaya monstruo "don dinero"!!!