Televisions locals digitals i ciberartistes

Divendres vaig estar al Mercat de l'Audiovisual de Catalunya, la trobada anual de les televisions locals, i vaig ser testimoni del vertigen que viuen amb l'inexorable aproximació cap a la TDT. Al desembre de 2005 se sabrà qui pot emetre en digital, i el pla de freqüències no dóna lloc per tothom. Moltes hauran d'arribar a acords per compartir freqüència, ja que el nou mapa planteja cobertures comarcals més que municipals, i implicarà redefinir la filosofia de les emissores. Com a mínim, des de la Generalitat es va transmetre un compromís per donar prioritat als veterans de la televisió local, als que porten anys treballant per la comunicació de proximitat, davant dels grans grups empresarials que volen utilitzar la TDT local per crear "televisions estatals de segona divisió", en paraules de Santiago Ramentol, director general de mitjans audiovisuals.

El calendari és força ajustat: encara s'està acabant de perfilar el plec de condicions per als concursos de TDT local i no hi ha una solució tècnica definitiva per a les transmissions. Abertis té el monopoli de facto dels repetidors i els preus pel servei que va plantejar a la trobada van posar els pèls de punta a les televisions locals. De fet en un primer moment la TDT només arribarà al 80% de la població. Al llarg del 2006 s'incrementarà la cobertura i la Generalitat farà una gran campanya de promoció per intentar que al 2007 el 50% de les llars ja tinguin un receptor digital. Per garantir-ho, Ramentol va dir que estan treballant perquè Catalunya s'avanci a l'apagada analògica espanyola: TVC i el nou canal privat liderat per Godó hauran de deixar d'emetre en el sistema tradicional a finals de 2008, al mateix temps que les locals.

I mentre les televisions locals tenen com a principal preocupació saber si seguiran existint d'aquí un any (entre el concurs, els costos i els reptes tecnològics), poc temps tenen per pensar en definir noves formes de produir i difondre continguts. Els serveis interactius de la TDT són una utopia encara molt llunyana per elles. A Granollers es respirava angoixa, mentre al Raval de Barcelona, al CCCB, es vivia la festa de l'art digital. Vaig passar per allà el dissabte i vaig tenir la impressió que la tecnologia al servei de la creativitat humana no té límits. Si les teles locals convencéssin els ciberartistes de l'OFFF perquè els ajudessin a desenvolupar les aplicacions interactives de la TDT el que ara és un problema esdevindria una realitat on gairebé tot és possible. A l'OFFF vaig veure crear música amb un llapis que dibuixava cercles en una pantalla. La complexitat tècnica de les obres exposades fa que gairebé sembli un joc de nens el repte interactiu de la TDT. De vegades caminem camins que no s'entrecreuen...